En conduir pel camp mallorquí —o per qualsevol altre racó del món—, veureu agricultors treballant les seves terres amb maquinària pesada, llaurant amb tractors i removent el terra com si no hi hagués un demà. La majoria ho fa, probablement, dues vegades l’any. Tot i això, el que molta gent ignora és que, en fer-ho, s’altera profundament la composició del sòl. Es fractura l’estructura orgànica de les capes i la microbiota del subsòl —generalment invisible a simple vista— es fa malbé, es veu afectada i, de vegades, queda devastada sense possibilitat de reparació.

L’aliat invisible: la micorriza

Un organisme vital que habita just sota la superfície és un fong anomenat micorriza (del grec múkēs, fong, i ríza, arrel). Aquest fong forma una associació simbiòtica i mutualista amb les arrels de les plantes hostes; en el nostre cas, les vinyes de Son Alegre. S’ha demostrat que els fongs micorrízics són importants, i fins i tot essencials, per al rendiment de les plantes.

Les micorrizes viuen a les arrels de més del 80% de les espècies vegetals de la Terra, incloent-hi la majoria de les herbes, flors, cereals, llegums, arbres, fruites i verdues. El fitopatòleg nord-americà Stephen Wilhelm va afirmar: «En condicions agrícoles, les plantes no tenen arrels, sinó micorrizes».

Un intercanvi de vida

Les micorrizes no poden produir els seus propis nutrients, per la qual cosa s’adhereixen a la planta hoste per rebre sucres o lípids a canvi de nutrients i aigua. Aquest procés, alhora, millora el creixement de la planta i afavoreix un arrelament ràpid i vigorós.

Aquests fongs formen un sistema vegetal amb milers de filaments fins (hifes), més prims que un cabell humà, que nodreixen la planta hoste en una simbiosi beneficiosa amb elements com nitrogen, fòsfor i zinc. A més, tenen un paper clau en la protecció de les arrels contra malalties perjudicials.

Resistència hídrica i eficiència

Quan l’aigua és abundant, el sistema micorrízic l’emmagatzema per alliberar-la posteriorment, quan la planta pateix escassetat d’humitat. Les seves hifes són capaces d’extreure aigua i nutrients de les esquerdes més petites del sòl per portar-los a la planta hoste. S’estima que aquests fongs són a la Terra des de fa uns 450 milions d’anys.

Les investigacions confirmen que les micorrizes són fonamentals per mobilitzar minerals com fòsfor, nitrogen, zinc, ferro, calci, magnesi, manganès i sofre, alliberant-los d’enllaços químics mitjançant processos enzimàtics. Això optimitza l’absorció de nutrients, cosa que genera un estalvi significatiu en l’ús de fertilitzants.

Defensa natural

Però els beneficis no acaben aquí. Aquests fongs són una peça fonamental en la defensa natural de la planta contra malalties radiculars causades per patògens com Phytophthora, Fusarium, Pythium i Rhizoctonia. 

Els fongs micorrízics alliberen fluids supressors, com antibiòtics, que inhibeixen la infecció i formen una barrera física que impedeix la invasió de patògens del sòl.

Ja vam comentar al nostre bloc que a Son Alegre creiem que no podríem produir els nostres raïms sense l’ajuda de la marieta o de la nostra preuada col·laboradora, la formiga comuna. Doncs bé, estaríem igualment perduts si no fos pels fongs micorrízics. Ja està, ho hem dit.

(Nota: Les fotos i imatges d’aquesta entrada del bloc no es van fer a la nostra finca, sinó que són manllevades d’internet. Gràcies.)